Katarina, el paó i el jesuïta, de Drago Jancar

P1040620

Molt probablement, l’únic avantatge que tenen les literatures escrites en llengües minoritzades, o que ho han estat, o en llengües no gaire esteses, és que amaguen tresors que és un autèntic plaer descobrir.

Un exemple d’això és aquesta novel·la de Drago Jancar. És una autèntica joia que s’hi hagués estat escrita en alguna de les «grans» llengües literàries seria molt més reconeguda.

Drago Jancar va néixer l’any 1948 a Maribor, Eslovènia. És probablement l’escriptor eslovè més conegut i, segur, el més traduït.

Ha conreat tots els gèneres literaris: ha escrit novel·les i narracions breus, però també ha fet aportacions importants com a dramaturg.

Les seves novel·les més destacades són Galiot, de l’any 1978, Aurora boreal, de l’any 1984, Desig burlador, de l’any 1993 i Soroll dins del cap, de 1998.

Entre les seves narracions breus podem destacar: La mirada de l’àngel, de 1992, i El fantasma de Rovenska, de 1998.

A part de la seva vida literària, en podem destacar el seu compromís cívic.

Un dels temes recurrents de la literatura europea del segle XX és el conflicte entre la persona i la societat, entre la persona i el poder. Aquesta contradicció va adoptar un to més especial en els països de l’anomenat “bloc socialista”. Un bon exponent d’això és, per exemple, l’obra del premi Nobel Czeslaw Milosz.

Aquest conflicte amb el poder, doncs, també el podem trobar en aquesta novel·la, conflicte amb el poder de l’estat, de la religió, de la societat. És evident que la postura crítica de l’autor envers el poder llavors imperant a Iugoslàvia era molt crítica, i va ser-ho cada vegada més.

Aquest vessant, segons els crítics, és més clar en les seves obres de teatre, on representa l’angoixa de les persones sotmeses a un poder sempre aclaparador. Es posa com a model d’això, l’obra de teatre El gran vals brillant, de 1985.

Només hi ha una obra seva traduïda al català: Katarina, el paó i el jesuïta. És la seva tercera novel·la publicada, per Pagès Editors, l’any 2005, i una magnífica traducció a càrrec de Simona Skrabec.

Com totes les bones novel·les històriques, ens parla del passat, però en el fons el que fa és explicar-nos el present.

Està ambientada al segle XVIII, a la segona meitat del segle. És la història de Katarina i els seus dos amants, ben diferents: un oficial d’artilleria molt vanitós (el paó) i un exjesuïta (Simon Lovrenc).

Aquells eren uns anys de guerres (la Guerra dels Set Anys). L’autor ens retrata un món fosc, on s’encreuen exèrcits imperials, criatures sobrenaturals, pelegrins i aventurers; un món on hi ha una lluita entre la fe cristiana i les “supersticions”.

La protagonista Katarina, jove eslovena, que se sent frustrada pel desinterès del capità Windisch, s’uneix a un pelegrinatge que l’ha de portar cap a la catedral de Colònia, on hi ha les relíquies dels Reis Mags.

L’altre personatge, el jesuïta Simon Lovrenc, que torna de les missions del Paraguai, desencisat, ple de dubtes i perseguit pels terribles records dels guaranís ofegats en la seva sang, també s‘hi acaba unint.

A través de múltiples històries s’hi tracten molts temes, la soledat, la bondat, la por, el crim, la infàmia…

Més informació: http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/cat/autor/77/31/eslove/drago-janar.html

Foto: Josep Dorca

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s