El pati maleït, d’Ivo Andrić: una de les millors novel·les en serbocroat del segle XX

P1040623

S’ha publicat fa poc una de les novel·les més reconegudes de l’escriptor Ivo Andric, Premi Nobel de Literatura de l’any 1961. És un autor massa poc conegut al nostre país, del qual només hi havia traduïda fins ara una obra, la que li ha donat més fama: Un pont sobre el Drina.

La història que ens narra aquesta novel·la breu se situa en una presó d’Istanbul. El personatge que lliga totes les històries que discorren per l’obra és fra Petar, un monjo de Bòsnia que ha de viatjar-hi per fer de traductor. Acaba a la presó a causa d’uns esdeveniments que no ha pogut controlar.

Se’n pot fer una lectura estrictament literal, amb el seguit d’històries que ens narren els persontages que hi apareixen, però, com sempre en literatura, podem anar molt més enllà, i ens podem interrogar sobre la llibertat i la limitació de les nostres vides (el pati, la presó en seria tota una metàfora).

La seva experiència personal, i la del seu país poden ajudar-nos a entendre-ho. Ell mateix va patir el pes de la pèrdua de la llibertat, també de la censura, les dictadures… I l’obra es pot llegir a partir d”aquest rerefons.

Hi ha un fet molt important en la vida de l’autor que pot ser a la gènesi de l’obra. És molt fàcil de pensar que la seva estada a la presó durant la Primera Guerra Mundial és a l’origen d’aquesta obra.

Una altra dada a tenir en compte és que Iugoslàvia va viure una dictadura, la dictadura reial a partir de l’any 1929. També van ser terribles els anys convulsos de la Segona Guerra Mundial, amb l’Estat Independent Croat dels feixistes ústaixes, o l’estat titella de Sèrbia. Després de la guerra, el Partit Comunista va ocupar tot el poder. No és difícil fer una lectura del pati com la metàfora de tots aquests poders que ens esclavitzen.

Sembla que ho pugui confirmar el fet que moltes vegades les persones més brillants poden acabar tancades a la presó, com el jove Camil Efendi, mentre que les persones més grises, com Karadjoz, poden ser les propietàries de les claus de d’aquesta presó, de les nostres vides. Karadjoz pot representar el paper del funcionari trist, gris i mediocre.

Va ser el seu empresonament un cas com aquest?

Si seguim aquest fil encara podem anar més enllà i ens podem plantejar interpretacions més de tipus existencial… però val la pena?

Sovint els lectors ens entestem a fer interpretacions de les obres que els autors ni tan sols s’han plantejat. Segurament, els escriptors, senzillament, escriuen.

Més enllà d’aquests grants temes, hi podem trobar altres elements de reflexió, com la nostàlgia de la joventut perduda, la contraposició entre solitud i companyia, l’amistat, l’amor, les il·lusions…

Per acabar, una frase que apareix al final del llibre, molt reveladora:

“Si hom vol saber com és un país, el seu govern i l’avenir que li espera, només cal mirar quanta gent honrada i innocent hi ha a les presons i quants criminals i malfactors estan en llibertat. Aquest n’és el millor indicador”.

El pati maleït és una novel·la curta, de poc més de cent pàgines, però molt ben valorada per la crítica. Alguns estudiosos la consideren com una de les millors novel·les escrites en serbocroat del segle XX.

Tot i ser una novel·la curta està molt ben elaborada. Andric la va reescriure moltes vegades abans no la va donar per acabada, l’any 1954. Sembla que el volum original tenia més de tres-centes pàgines.

Una de les característiques de la literatura d’Andric és el recurs a les narracions orals per part d’alguns personatges de les seves obres. El pati maleït està totalment construïda a partir d’aquest recurs, ben present a la literatura balcànica..

Andric era bosnià i això es fa palès a la seva obra, on conflueixen una gran varietat de personatges d’orígens i tradicions molt diversos.

Ivo Andrić va néixer a Dolac, Bòsnia l’any 1892 i va morir a Belgrad l’any 1975. Quan va néixer, Bòsnia i Hercegovina pertanyia formalment a l’Imperi otomà, però el territori era administrat per l’Imperi austrohongarès, en virtut del Tractat de Berlín de 1878.

Va estudiar a Sarajevo, Zagreb, Cracòvia, Viena i Graz, ciutats que també formaven part d’aquest imperi austrohongarès.

Durant la Primera Guerra Mundial va ser detingut, empresonat i jutjat, com a traïdor.

Després del conflict bèl·lic, entrà al servei diplomàtic del nou regne dels serbis, croats i eslovens, que després, l’any 1929, esdevindrà Iugoslàvia. Va fer d’ambaixador a Alemanya, però quan esclatà la Segona Guerra Mundial, tornà a Belgrad.

Després de la Segona Guerra Mundial tornà a les tasques diplomàtiques en ciutats com Roma, Bucarest, Madrid, Ginebra i Berlín.

En els darrers anys de la Segona Guerra Mundial va escriure les seves novel·les més conegudes: Un pont sobre el Drina, La jove dama i Crònica de Travnik.

Un pont sobre el Drina és, sens dubte, la més famosa (n’hi ha una traducció al català d’Edicions 62). Aquesta novel·la és un pretext per recrear la vida de Bòsnia, des del moment que és conquerida pels turcs fins que es crea l’Estat iugoslau.

Podeu llegir l’entrevista que la publicació digital El Núvol va fer als traductors de l’obra al català. D’aquesta entrevista, n’he extret, com podreu comprovar, dades i material per a la redacció d’aquest text. De pas, us recomano El Núvol.

http://www.nuvol.com/entrevistes/ivo-andric-el-pati-maleit/

En el següent enllaç podeu veure una entrevista que li va fer, a Ivo Andric, la televisió suïssa, després de rebre el Premi Nobel de Literatura:
http://www.rts.ch/archives/recherche/?keywords=litterature-andritsch

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s