Nostalgia, de Mircea Cartarescu, una obra mestra de la literatura romanesa

P1040624

Foto: edició en castellà d’El sueño, de l’any 1993. Llavors va publicar-se amb aquest nom. Foto de Josep Dorca

És una autèntica llàstima que no hi hagi cap traducció al català de l’obra de Mircea Cartarescu.

Cartarescu és un dels autors més interessants de la literatura romanesa dels últims anys. Cada vegada té més ressò i el seu nom ha sonat diverses vegades com a possible candidat al Premi Nobel.

A l’Estat espanyol es va publicar, l’any 1993, aquest recull de cinc narracions amb el nom de El sueño, tal com s’havia de dir la primera versió publicada a Romania. En aquesta primera edició en castellà, ja hi havia la presència de El jugador de ruleta russa, un relat que havia estat censurat en la primera edició romanesa. Ara fa dos anys se’n va publicar un altra edició amb el nom original, Nostalgia, que era el nom original que l’autor havia pensat per al volum.

El recull està format per cinc narracions: El jugador de ruleta russa, El Mendébil, L’arquitecte, REM i Els bessons. És una obra fascinant que atrapa el lector des de les primeres pàgines. Recrea tot un món a partir de la fantasia, del somni. Llegint-lo de vegades tens la sensació de reviure Borges, Alan Poe, Hawthorne… Alguns crítics han volgut veure en la primera de les narracions una crítica política.

Cartarescu ha conreat tant la prosa, com la poesia i la crítica literària, però on ha demostrat més la seva vàlua ha estat en les narracions, les nouvelles, tan habituals en la literatura romanesa, com en la literatura russa. Són textos més extensos que els contes de la nostra literatura, però que per extensió tampoc no es poden arribar considerar novel·les, tal com les entenem nosaltres.

En aquest terreny, el de les novel·les breus, a Romania podem trobar grans autors, com Sadoveanu, Gala Galaction, Zaharia Stancu, Libiu Rebreanu, Mihai Eminescu o Mircea Eliade.

Tot i que Cartarescu ha excel·lit, sobretot, en el món de la narrativa, mai no ha abandonat la faceta de poeta, força prolífica. Un exemple del compromís amb la poesia, i del seu valor, és la seva participació en el Festival de Poesia de Barcelona, que va tenir lloc aquest mes de maig.

Aquest autor, nascut a Bucarest l’any 1956, començà a escriure a la dècada dels 80. En aquells anys encara es vivia a tots els països de l’òrbita soviètica la ressaca del que era conegut com a Realisme Socialista, tot i que era  ja un moviment totalment esclerotitzat.

A Romania, l’autor que més bé va representar aquest moviment va ser Zaharia Stancu, que pretenia seguir el model obert per Gorki (el seu pseudònim vol dir cansat, tal com Gorki vol dir, en rus, amarg).

Tot i això, Romania havia estat un país relativament liberal, en diversos sentits, també el literari, si el comparem amb altres estats veïns. Ara bé,  cap a finals de la dictadura de Ceaucescu, el poder va anar imposant cada vegada més un control ferri de tota la societat, també de la cultura. En aquest sentit, la censura, que mai havia deixat d’existir,  es va tornar a fer notar de manera implacable

Cap als anys vuitanta, un grup de joves autors va intentar obrir-se camí en el món de la literautra, però per fer-ho va haver de trencar amb els rígids patrons imposats per les autoritats. Va ser llavors quan es van començar a fer notar amb un moviment conegut amb el nom de Postmodernisme.

Aquest moviment, el del Postmodernisme, tenia com a objectiu recuperar el que considerava temps perdut per la literatura romanesa, durant els anys de l’estalinisme i del postestalinisme. Per això, reivindicava valors antics de la literatura del país, alhora que volia incorporar-se a les noves tendències literàries universals. Això va fer que es revaloritzessin figures com les de Tzara, Cioran o Ionescu, gens ben vistes per les autoritats.

Una de les característiques d’aquest moviment era, precisament, defugir el realisme, que d’una forma o altra havia estat la doctrina oficial del país. A més, això era una forma d’evitar, en la mesura que era possible, enfrontar-se amb el poder.

Aquest rebuig del realisme és ben palès en Cartarescu. Busca el refugi de la imaginació, de la fantasia i, sobretot, del món dels somnis, tal com reflecteix el nom del primer llibre de narracions que va publicar.

Cartarescu es va doctorar en Llengua i Literatura per la Universitat de Bucarest, lloc on actualment exerceix la docència. Mircea Cartarescu es va iniciar en el món literari a través de la poesia. El seu primer llibre de poemes Fars, aparadors, fotografies va aconseguir el premi al millor autor novell, concedit per la Unió d’Escriptors de Romania.

Després va publicar El somni, la seva primera obra en prosa. El primer relat d’aquesta obra porta el nom de El jugador de ruleta russa (el títol original en romanès és Ruletistul). És una narració impressionant, d’aquelles que no poden deixar indiferent, i que per ella sola ja val la pena de llegir el volum. La venda d’aquest llibre va estar prohibida durant anys a Romania, per la censura.

Aquest llibre ja el tenia escrit l’any 1989, però l’hagué de presentar a la censura. A part de suprimir el primer dels textos, una altra imposició va ser la de canviar el nom del recull. Per aquest motiu, quan va sortir publicat, en lloc de Nostàlgia, es va haver de dir El somni.

Una autèntica joia que val la pena de descobrir.

I esperem que aviat n’hi hagi una traducció al català.

Part de la informació utilitzada per escriure aquesta entrada s’ha obtingut de: http://trabalibros.com/autores/i/4442/56/mircea-cartarescu

Anuncis

One thought on “Nostalgia, de Mircea Cartarescu, una obra mestra de la literatura romanesa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s