Eleccions a Sèrbia, aclaparadora victòria del Partit Progressista Serbi a les eleccions del 16 de març


Segons els primers resultats de les eleccions parlamentàries a Sèrbia, el Partit Progressista Serbi (SNS), d’Aleksandar Vucic, obté el 48,8% dels vots i la majoria absoluta en el Parlament, amb 158 escons d’un total de 250 .

La participació en les eleccions d’ahir va ser del 53,2%, més baixa que el 57,7 de l’any 2012 .

Aquests eren uns resultats amb els quals s’hi comptava. Totes les enquestes apuntaven en aquesta direcció. Vucic, doncs, ha aconseguit la majoria més gran de la història de les eleccions democràtiques a Sèrbia i pot, si vol, governar sense necessitat de cap altre partit. D’aquesta manera podria posar fi a la coalició amb els socialistes, liderats per Dacic .

Només tres partits han superat el llindar del 5 %: el Partit Socialista, d’Ivica Dacic (SPS, 14% dels vots i 44 escons), el Partit Democràtic, de l’exalcalde de Belgrad, Dragan Djilas (SD, 5.9 % dels vots i 19 escons) i el Nou Partit Democràtic de l’expresident Borís Tadic (NDS, 5,7% dels vots i 18 escons).

Pel que fa a les llistes de les minories, la Lliga dels Hongaresos de la Voivodina aconsegueix sis escons (1 més dels que tenia fins ara); el Partit d’Acció Democràtica (SDA), partit dels bosníacs, musulmans del Sandjak, tres (com fins ara), i el Partit Democràtic Albanès, de Riza Halimi, dos.

En algun col·legi electoral de Novi Pazar, capital del Sandjak, va haver-hi problemes amb paperetes electorals.

En aquesta legislatura quedaran fora del Parlament el Partit Democràtic de Sèrbia (SDS) Sèrbia, de Vojislav Kostunica, l’expresident, i el Partit Liberal Democràtic ( PLD ) de Čedomir Jovanović, el menys nacionalista dels partits serbis. Aquest darrer partit és l’hereu dels moviments cívics que a finals dels anys noranta havien intentat disputar a Milosevic l’hegemonia política.

El Partit Democràtic Serbi ha estat des de fa molts anys un dels partits centrals de la política sèrbia i aquesta és la primera vegada que queda fora del Parlament.

També n’han quedat fora formacions ultradretanes, com el Partit Radical Serbi (de Vojislav Seselj) i altres formacions menors (Nasi i Obraz).

El Partit Progressista Serbi va néixer fa relativament poc temps, l’any 2008, com una escissió encara més nacionalista del Partit Democràtic Serbi. Aviat, però, va acabar adoptant una política possibilitsta que l’ha allunyat d’aquests plantejaments.

Ideològicament pretén homologar-se amb els partits de centredreta europeus, i pren com a model la Democràcia Cristiana d’Angela Merkel i el Partit Popular Europeu.

En alguns discursos, Vucic ha destacat com un dels seus referents Alcide De Gasperi, el fundador de la Democràcia Cristiana italiana després de la Segona Guerra Mundial. Una cita que li agrada particularment és aquella que afirma que volen treballar per a les futures generacions, i no per a les pròximes eleccions.

Ha insistit que volen continuar el viatge amb Europa, lluitar contra la corrupció i col·laborar amb els seus principals socis, Rússia , la Xina i els Estats Units. Segons ell, la primera prioritat del nou govern serà la lluita contra l’atur .

Entre els problemes més greus del país hi ha el de l’atur, amb 800.000 aturats (d’una població de 7.200.000 d’habitants), i el deute públic, que s’ha duplicat aquests darrers anys.

Un dels seus grans objectius és aconseguir la integració de Sèrbia a la Unió europea l’any 2020, per a la qual ja han començat les negociacions. Aquest objectiu explica el seu paper tan discret en el conflicte que enfronta Rússia i la Unió Europea sobre Ucraïna i Crimea. .

Aleksandar Vucic ha anuciat que el nou govern es formarà abans de l’1 de maig, i que té la intenció de parlar amb totes les forces polítiques.

Els socialistes són vistos, pels progressistes, com a soci prioirtiari en un futur gabinet . De fet, progressistes i socialistes ja formaven part del govern sortint. Els bons pronòstics i l’aprovació popular de la seva gestió, van fer que els progressistes avancessin les eleccions per tal de poder reforçar el seu paper en un nou govern. A la pràctica, si volguessin, podrien formar perfectament un govern monocolor.

El govern de coalició s’ha caracteritzat per dur a terme una política de to liberal, que ha implicat una reducció important en el nombre de funcionaris, en el sou que cobraven i també un control de la despesa pública, que ha provocat alguns conflictes laborals greus, com una prolongada vaga de mestres.

Ivica Dacic, líder del Partit Socialista, va destacar que els resultats obtinguts pels partits governamentals eren històrics, ja que mai s’havien assolit uns resultats tan contundents com en els de les eleccions d’ahir. Va felicitar Vucic i es va mostrar disposat a repetir la coalició en el govern.

Els socialistes, en els darrers anys, han intentat deixar enrere el llast de Milosevic. S’han allunyat de manera important del vell discurs ultranacionalista i s’han volgut erigir en una moderna formació de centreesquerre homologable a les formacions de matriu socialdemòcrata de la resta d’Europa.

Tot i això, no han aconseguit, ni de bon tros, acostar-se als resultats que havien aconseguit en els seus millors moments.

Pel que fa als demòcrates (DS), bona part de la seva campanya es va basar en el missatge que eren els únics que no farien una coalició postelectoral amb els progressistes. El líder d’aquest partit, Dragan Djilas, va dir, després de saber-se els primers resultats, que per a ells ara començava la lluita per la democràcia. El Partit Democràtic era el partit gonvernant abans que els progressistes i socialistes fessin una coalició la legislatura anterior i els traguessin del poder.

Entre d’altres coses va afirmar que desitja que l’SNS compleixi les promeses fetes durant la campanya, però no confia que això passi.

Una formació nova en el Parlament és la de Boris Tadic, que era l’antic líder del Partit Democràtic. Se’n va separar quan va ser desplaçat en el càrrec per Djilas. Aquesta formació, el Nou Partit Democràtic (NDS), ha aconseguit uns bons resultats electorals. Durant la campanya s’ha especulat que podria arribar a algun pacte postelectoral amb els progressistes, però ell, expresident de Sèrbia (ho va ser fins que en les últimes eleccions presidencials va guanyar el progressista Tomislav Nikolic), ho ha negat sempre.

A Kosova, on també es podia exercir el vot (tal com va passar a les eleccions del 2012) només va votar el 34% dels electors que estaven inscrits en el cens (unes 107.000 persones, aproximadament).

Kosova per als nacionalistes serbis és considerada la Sèrbia sud, mentre que la Voivodina és la Sèrbia Nord. Per a ells, Sèrbia és, senzillament, la Sèrbia central.

Els resultats oficials de les eleccions parlamentàries es donaran a conèixer com a molt tard el 20 de març. Després d’això, el nou parlament del país haurà de constituir-se en un termini de 30 dies.

Victòria progressista, també en les eleccions municipals a Belgrad

A part de les eleccions per al nou Parlament, també es feien eleccions per renovar les assemblees municipals.

A Belgrad, ciutat més important dels país de bon tros, també va vèncer el Partit Progressista, amb el 44% dels vots, i 64 regidors. En segon lloc va quedar el Partit Democràtic amb el 15,7% dels vots i 22 regidors; després va quedar la coalició liderada pel Partit socialista, amb l’11,7% dels vots, i 16 regidors; finalment el Partit Democràtic Serbi, amb 8. La resta de partits no van arribar al 5% mínim de vots per poder entrar a l’assemblea.

El nou alcalde, el triarà l’assemblea municipal.

Advertisements

One thought on “Eleccions a Sèrbia, aclaparadora victòria del Partit Progressista Serbi a les eleccions del 16 de març

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s